ARTICLE FUTFEMCAT...

Sembla ser que ja està arribant al seu fi el cicle de l'era Roche en la FCF, i arriba l´hora de fer balanç en els distints apartats que configuren el futbol femení. En un article aparegut en aquesta mateixa Web fa uns dies, es parlava de crisi en el Futbol Femení en la categoria territorial. Potser la paraula crisi sigui excessiva, però el que sí és cert és que no ha evolucionat com hauria, de ni de lluny.
Com responsable del futbol femení de la ACFC vaig col·laborar en el programa a desenvolupar en l'era Roche, i del que practicament no s'ha fet res.
En aquest programa es sol·licitava un espai propi per al femení amb finançament i mitjans a l'estil del que s'ha fet amb el futbol sala. La diferència de tracte entre el sala i el femení es deu bàsicament, que aquest últim no té pes específic en una assemblea , ja que clubs únicament femenins i per tant vots, es poden contar amb els dits d'una mà.
Aquesta manca de sensibilitat, unida a la falta d'una veritable democràcia a l'hora de prendre decisions importants, està fent que es produeixin una sèrie de circumstàncies que en el cas de no actuar amb rapidesa tindran una gran repercussió negativa en el futbol femení.
Em vull permetre opinar sobre les qüestions per a mi bàsiques durant aquest període. Al no realitzar-se el que es proposava en la campanya electoral, sobre l'estudi i les decisions sobre el desenvolupament futur del futbol femení (es proposava un congrés / assemblea amb decisions vinculants) previ a l'Assemblea General de la FCF, les decisions preses, s'estan demostrant incorrectes i posen en greu perill el desenvolupament uniforme i global del femení.
L'obertura de l'antic grup 2º, a equips de Barcelona amenaça amb convertir a la província de Girona en un "ghetto" a l'estil de la de Lleida. M'explicaré, Ja han hagut dues retirades i una renúncia per qüestions econòmiques i pels comentaris recollits a peu de camp, les pròximes retirades aniran en proporció directa al nombre d'equips de Barcelona que s'integrin en aquest grup, que aquest any s’amplia en dues places mes. Tant debò m'equivoqui, però crec que les retirades i renúncies hi seran a l'ordre del dia. La diferència en costos i hores dels desplaçaments, és brutal entre el grup 1º i el 2º.
Si aquest assumpte s'hagués debatut en una Assemblea i no en petits comitès, no s'hagués realitzat. Al futbol territorial cal donar-li el màxim de facilitats i no posar-li traves de tipus econòmic o estructural, existeixen solucions molt mes senzilles i econòmiques .

En altre ordre de coses, encara no s'ha desenvolupat en la seva totalitat les categories base. Preval l'estètica dels grups, encara que per a això es posi en perill l´integritat física de les jugadores. Al no voler fer la categoria Aleví , o en defecte d'això un híbrid Alevín - Benjamí s'obliga a jugar a nenes amb diferències de fins a 5 anys, senzillament demencial. Això provoca uns resultats d´escandol que no beneficien a ningú. Exemples de golejades de mes de 15 gols per partit estan a l'ordre del dia. Són les jugadores de menor qualitat? En la majoria dels casos, són de menor edat, no qualitat. Com última dada per a reflexionar, 20 equips d'un total de 49 (el 40%), han rebut mes d'un centenar de gols en tot just 22 partits. És per a reflexionar, no?. La solució, que pel que sembla té preparada la FCF és dividir-los per divisions, és a dir 1ª, 2ª, etc. Per a nosaltres doble error ja que en primer lloc no soluciona el perill físic per la diferència corporal per l'edat i segon d'una temporada a una altra, la qualitat dels equips de base, vària segons les jugadores que passen de categoria per edat, amb la consegüent falta d'estabilitat de potencial.
Aquests resultats i sobretot les diferències físiques no ajuden per res al desenvolupament del futbol femení.
En un pròxim article tractaré d'analitzar les obres i miracles de la resta d'aquesta fauna que compon el Femení en la FCF (Directius, Comitès, Seleccions, etc.) .


Ricardo Carneado Esteban
Responsable del Futbol Femení
Associació de Clubs de Futbol de Catalunya