PER POSAR-TE EN CONTACTE: femenipalautordera@hotmail.com
 

dilluns, de desembre 04, 2006


C.E. GURB 4 - C.F. PALAUTORDERA 1

No pudo ser!!...no se consiguio la segunda victoria seguida.No buscare demasiadas excusas para justificar este resultado ya que es de aquellos partidos dificil de explicar,es un partido que si no lo ves no se puede entender,porque se pude decir que estuvimos el 85% del dominio del balon, el 70% del partido en su campo,que llegaron 2 veces en clara ocasión de gol y nos metieron cuatro,lo dicho, dificil de explicar que dominamos y no ganamos, jugamos mejor pero que errores puntuales nos hicieron perder el partido,que un lamentable arbitraje del señor?? CARMELO BALLESTEROS EXPOSITO del colegio de arbitros de Osona y vecino de Vic,nos hicieron perder los nervios despues de inventarse un penalti,que solo vio él,en un salto de cabeza fuera del area visitante y que incluso se atrevio a faltarle al respeto a una jugadora al reclamarle en una jugada que era falta y le dijo que si era TONTA.De nada sirve que el equipo local te diga lo mal que nos ha arbitrado el arbitro y que nos ha perjudicado claramente con ese penalti en el mínuto 15.
No lo hicimos bien,las decisiones arbitrales no pueden hacer que el equipo pierda la concentración, en el cuarto gol nos quedamos paradas protestando el fuera de juego,que lo era,en vez de seguir la jugada, y cada falta pitada por el arbitro nos descentraba y no puede ser.

Se jugo mejor,ellas se limitaron a defenderse y salir a la contra,pero nuestros errores,primer gol 3 jugadoras se quedan mirando el balón y dejan chutar,y el tercero un error individual producto del nerviosismo nos hicieron perder,no solo el arbitro.Se domino pero no se crearon muchas ocasiones de gol y dominar no siempre es ganar.
Falto la concentración del dia del Montcada.Indudablemente hay que felicitar la entrega del equipo,que siempre la hubo,ya que busco la remontada hasta el pitido final,cosa que dice mucho de este gran grupo que forma el equipo femenino, pero muchas veces más con el corazón que con la cabeza.Pero bueno, de los errores se aprende y sobre toda hay que cuidar la imagen,un equipo que protesta mucho y se queja siempre del arbitro en un partido no es la imagen de equipo que nosotros queremos,si no la imagen de un equipo como el de la pasada semana pasada que ante un error del arbitro al expulsar a una jugadora por darle con la mano ,el equipo se sobrepuso y dio un recital de pundonor y entrega para acabar ganando 3-1.

Solo me queda animar al equipo que no debe desmoralizarse por este resultado,sino ha aprender de el y seguir tabajando para mejorar cada dia como lo estan haciendo hasta ahora.Esto es el fútbol y como en la vida hay que saber levantarse cada vez que uno tropieza.

ANIMO CHICAS Y A PENSAR EN TARADELL!!!

P.D.:Desear una pronta recuperación a la Cristina Mola.

Carlos.

Etiquetes de comentaris:

28 Comments:

Anonymous Anònim said...

La veritat és que en Carlos té raó. Ja ho he comentat anteriorment, l'àrbit ens va fer jugar una mala passada, però la derrota no es pot justificar només per això. Vam sortir desconcentrades i perdudes, amb la "pajara" que ens caracteritza moltes vegades...

Important un CANVI D'ACTIDUD GENERALITZAT!!!

Esperem que poc a poc les coses vagin canviant. Ens mereixem estar adalt, això està clar, però si no donem més de nosaltres no ho aconseguirem. No tot queda en un mal arbitratge...ni en un camp de sorra pèssim...primer hem de canviar la nostra actitud, a partir d'aquí digue'm el que volguem...

FORÇA PALAU!! ÀNIM NOIES!!

04 de desembre, 2006 12:02  
Anonymous Anònim said...

El mode de pegar una vegada en el clau és pegar cent vegades a la ferradura.

04 de desembre, 2006 12:13  
Anonymous Anònim said...

RECORDEU EL MEU COMENTARI DE DIVENDRES AL ENTRENO...."COM S'HA ENTRENA ES JUGAR" I AQUESTA SETMANA NO S'HA TREBALLAT IGUAL.

04 de desembre, 2006 12:23  
Anonymous Anònim said...

És això al que em refereixo Carlos...

04 de desembre, 2006 12:25  
Anonymous Anònim said...

En jesus te raò,les derrotas tenen que unir mès...tothom començant per mi s' equivoca.

04 de desembre, 2006 12:26  
Anonymous Anònim said...

Diria que tothom pensem el mateix.. que no pot ser, que la situació ha de canviar, que podem guanyar... però ho ha de voler tothom.. tot l'equip.

Cadascuna ha de donar el màxim de ella mateixa i sobretot ens hem de creure.. per que es veritat, podem guanyar...

Dol escoltar que hem perdut punts, però es la realitat, per que unicament nosaltres som les culpables... per que pel joc que fem.. els hauriem guanyat.

L'actitud es fonamental per guanyar un partit, sobretot per que en el joc fem la nostra feina, però falta l'empenta final...

O sigui que espero que a partir de JA la nostra actitud sigui una altra.. tots hem de pensar igual.. i tenir un mateix objectiu.. GUANYAR

Petons!!

04 de desembre, 2006 12:30  
Anonymous Anònim said...

Aquesta setmana a guanyar al Taradell! Hem de seguir lluitant!
UNA PARA TODAS I TODAS PARA UNA!!!

I CRISTINA RECUPERAT AVIAT!
UN KISS PER TOTES!!!
MARTETA

04 de desembre, 2006 12:38  
Anonymous Anònim said...

Algunes persones miren al món i diuen Per què?. Altres miren al món i diuen Per què no?.
Per que no canviem l'actitud i diem per que no? Per que no podem guanyar a qualsevol equip?
Jo penso que si podem i que ens falta confiança.
Lo de l'àrbit nomès es una pura anègdota, en un partit on no vem lluir precisament per l'actitud positiva.
Endevant Palau, si ens animem podrem fer lo que volguem.....

04 de desembre, 2006 13:10  
Anonymous Anònim said...

ALGU HA VIST LA MEVA SUDADERA XL??
NO RIEU QUE PER MI ES IMPORTANT....

SUSANA

04 de desembre, 2006 16:35  
Anonymous Anònim said...

I el meu guant, era un regal d'aniversari i l'acabava d'estrenar....

04 de desembre, 2006 16:42  
Anonymous Anònim said...

Només vull dir que és molt fácil criticar la nostre actitud de diumenge. Som culpables, si, ho reconec sigui com sigui l’arbitre ens hem de reprimir, primer per respecte a les companyes que són capaces de fer-ho, segon pel partit que estem jugant i tercer per l’imatge de l’equip. No vem ser capaces de canalitzar la rabia cap a un bon futbol, només teniem genes de linxar salvatjament a l’arbitre (i és totalment comprensible) però vem perdre el món de vista i amb ell el partit.
Demano perdó a qui s’hagi pogut enfadar per haver cridat a l’arbitre i entenc que se’m fes callar i se’m cridés, però jo crec que si ens tornem a trobar en la mateixa situació qualsevol altre partit tornarà a passar el mateix. Ens encenem massa ràpid, potser si, però confio que amb el temps apendrem a reprimir-nos. Com? Potser només ho aconseguirem a base d’amenaces i càstigs per part de l’entrenador, potser poc a poc ens anadonarem soles, encara que no ho crec, potser escarmantarem el dia que ens haguem de retirar perquè l’arbitre ens ha deixat sense jugadores….
Vull demanar a la part de l’equip que se sap controlar més, que és capaç de mossegar-se la llengua i mantenir el cap fred que si veuen que algunes jugadores explotem que intentin entendre’ns, però no ara sinó en el moment en que nosaltres ens equivoquem. Necesitem que ens entengueu al camp, és allà que ens cal el suport, els pals i la bronca deixeu-ho per després. La millor solució, jo crec, no és cridar per fer-nos callar perquè encara ens sentim més impotents, a més a més hi ha el risc de reaccionar de la manera més desafortunada possible i crear un mal ambient dins l’equip. És una situació complicada, feina de tot l’equip trobar-ne la solució.
Sincerament em vaig sentir molt desemparada, de cop tothom em recriminava el que acabava de fer, potser si hagués rebut una mica de comprensió m’hauria calmat i hauria jugat més tranquil•la, però cridant-me l’únic que en veu treure va ser augmentar la neguetivitat que ja duia a sobre. No ho dic per retreure res a ningú simplement per mirar de trobar una solució, ja que ni uns ni els altres hem d’actuar com ho vem fer.

Un altre tema que crec que és important que es toqui és el fet que avui hi hagi entreno. Semblava que avui faltarà la mateixa quantitat de gent que faltaría un altre dia, tres-quatre persones. Sé que no estic obligada a venir, que no em matareu si miro el Partit, però vindré a entrenar perquè sóc conscient que em cal, que necessito millorar, perquè sóc conscient que em vaig comprometre amb vosaltres i perquè sóc conscient que cal entrenar si diumenge es vol jugar. Ara bé el Barça és una gran passió que tinc, no us estic demanant que la compartiu però vull que us poseu al meu lloc, vull que sigueu conscients que estic renunciant a molt més que un partit de futbol. El Barça s’hi juga molt avui i com a culé que sóc només tinc ganes d’estar animant el meu equip des del minut 0. Sé que ens perdrem un partit que segur que serà fantàstic i que en podriem apendre molt, potser més i tot que entrenant. M’heu demanat que cedeixi i he cedit, he donat més importància als interessos de l’equip, ara bé espero que totes respongueu igual quan hàgiu de cedir i renunciar. Si totes anem cedint hi haurà una bona entesa i tothom estarà a gust, ara bé si sempre hem de cedir les mateixes em semblarà una injusticia molt gran. Jo crec que tinc tot el dret a demanar-vos la mateixa entrega que estic mostrant i que vosaltres com a part de l’equip que sou haurieu de respondre satisfactòriament.
Si torna a coincidir un partit de Champions amb un entreno crec que s’hauria cambiar el dia perquè el d’avui no és el primer partit de Champions que ens perdrem per entrenar. Sé que l’útlim el vem cambiar i aquest no toca però donada la importancia del partit s’hauria d’haver fet.

…Missae…

05 de desembre, 2006 14:56  
Anonymous Anònim said...

Desprès de llegir l'ho que ha escrit la María només vull deixar clar una cosa, crec que no es tracta de cedir o no cedir per que a l'equip no es tracta de cedir, ningú t'obliga a venir, perque considero el futbol un hobby i com tal ho fem per que volem, clar que hi ha gent a l'equip que estudíen o treballen i que tenen fills i família i no cal dir que cada vegada que venen a entreno ja estan cedint un temps molt important perque a ningú ens sobra el temps, per lo tant crec que no em de posar en dubte que totes em donat tot per l'equip i totes aurem cedit en algun moment per venir a entreno, bueno d'això ja hi ha constancia.
I s'ha de compendre que hi han coses que per uns son importants i per uns altres no i ningú es millor ni ha cedit mes que altres persones per que avui vingui a entreno.

05 de desembre, 2006 15:52  
Anonymous Anònim said...

Bueno com entrenador i aludit en alguns comentaris,intentare respondre algunes de les teves preocupacions..
Començat per els entrenos...es una setmana especial,de pont,on tothom te dret a desconectar i descansar i per coincidencia de dias de entreno amb dias festius ens afectar a nosaltres.S'ha intentat canviar el dia de entreno per un dia festiu per no s'arribava 10 jugadores ,ja q tothom te dret a fer festa,per lo cual era una perdua de temps si no podia treballar tothom a l'entreno de cara al partit important de diumenge.La majoria volia fer festa avui per poder veure el barça pero la responsabilitat de la majoria dient que primer es l'equip i al ser un dia d'entreno i no haver possibilitat d'entrenar un altre dia es va decidir entrenar avui.Si hagues sigut una setmana normal,avui hauriam fet festa i amb l entreno d'ahir i divendres estaria solucionat el problema.Com una solucio s'ha buscat el començar a les 20.15h. i acabar a les 21:30h. amb lo cual nomes es perd un quart d hora d'entreno i tothom pot veure tota la segona part a casa d'aquet interesant partit.No ets l'unica q s'ho perd jo mateix tenia intencio d'anar al camp avui..pero hi havia un compromis.Segurament una altre dia no hi ha problema en canviar-ho.
En quant el partit,puc entendre la teva reaccio com jugadora en calent en un partit pero pensar q quan tu estas cridant no escoltas a ningù pq estas cridant i no pots sentir el q et diuen,per aixo i en un camp on tothom estaba cridant,s'ha d'aixecar la veu pq tù puguis sentir el q et diuen...i quan un estar tant ences com estavau la majoria de vosaltres es dificil fer q escolteu i calleu i amb bones paraules segurament no reaccionariau.
Jo crec q s'ha d intentar no arribar aixo i fer un esforç i es pot parlar amb l'arbitre pero de manera molt diferents a les del diumenge.Primer pq l'imatge q doneu es la vostra i segon esteu portant el nom de un club i un poble el qual representeu cada vegada q jugueu.
Jo crec q tothom a reaccionat positivament i sap q s'ha de fer si ens tornem a trobar i crec q s'ha de passar pàgina i continuar.
Aixi q ànims i aixo ha de servir per motivar-se de cara el diumenge i sortir amb mes ganes pq totes sabeu q no nomes va fallar l'arbitre.

carlos.

05 de desembre, 2006 16:12  
Anonymous Anònim said...

SUSANA DICE:

ANSALCONTRARI!!!!!!

05 de desembre, 2006 16:43  
Anonymous Anònim said...

SI TOTES SIGUESSIM COM LA TERE NO TINDRIEM AQUEST PROBLEMA!! EL MADRID JA ESTA CLASIFICAT FA TEMPS!!!

05 de desembre, 2006 16:44  
Anonymous Anònim said...

PERDO NO HE FIRMAT:
SÓC LA CULE MARTETA
QUE JO SI QUE VEURE EL PARTIT!!!!

05 de desembre, 2006 16:45  
Anonymous Anònim said...

Jajajajajajaja, m'ha fet molt riure el teu comentari Marta, de veritat! he rigut molt, m'has alegrat la tarda!!!

Maria, t'entenc...estimo el barça igual que tu! Tanmateix, m'ha agradat la teva reacció final, sabia que al final vindries, no ho vaig dubtar en cap moment. És normal que estiguis rabiosa, però sé que en el fons saps que és inevitable...

UN PETONET. VISCA EL BARÇA I VISCAEL PALAU!!

05 de desembre, 2006 18:59  
Anonymous Anònim said...

No veig ke la reacció del partit de gurb fos molt anormal, kuan no et surten les coses i a sobre el de negre va en la teva contra la impotència se't emporta, comprenc la reacció de la maria i de moltes altres. Fa molts anys que competeixo i es algo que sempre et treu dels nervis, crec ke s'ha de protestar per fer-li veure a l'arbitre que estas allà, però sense sobrepassar d'un límit perke és llavors kuan ell es rebota i t'enfosa el partit (que és el ke va passar, ell va agafar el protagonisme) ... EM D'APENDRE A SER NOSALTRES LES PROTAGONISTES, lluitar desdel minut 1 fins al final, anar a per totes perque pel que he vist fins ara en futbol guanya l'equip que surt a mosegar, i a més tenim molt bones jugadores a l'equip! les demes intentem arribar-hi!

M'agrada aquest equip!!
som-hi palautordera!!

06 de desembre, 2006 19:58  
Anonymous Anònim said...

Bueno, aquest escrit només és per saludar als "pringats" que avui dijous treballem i que, per tant, dediquem 5 minutets a entrar al blog del femení d'estrankis...jejejeje.

SALUTACIONS A TOTS ELS CURRANTS!! i els que no...TB US SALUDO WARROS!!

Un petonàs i fins diumenge!!

07 de desembre, 2006 08:30  
Anonymous Anònim said...

Hola Paula,ja pensava q era l'unic q treballava avui,et torno les salutacions....no et cansis!!

el mister.

07 de desembre, 2006 11:31  
Blogger Palau femení said...

Per cert,estic molt d'acord amb xiu,teniu que ser vosaltres les protagonistas de cada partit,ni rival ni arbitre...bon comentari!!

07 de desembre, 2006 12:10  
Anonymous Anònim said...

M'alegra adonarme, que per fi la gent ha obert els ulls, i es qüestiona un canvi d'actitud alhora de jugar. Però falta un punt final, fer-ho realitat. Per moltes paraules que es llencin a l'aire, no serveix de res, si no ho reflexem al camp.No em cansaré de repetir-ho!

Considero que cada entreno és vital, indiferentment del barça, el palau també és important.

Nenes, a menjar-nos el taradell!!

07 de desembre, 2006 13:58  
Anonymous Anònim said...

Així es parla Laiona!!! jejejeje...

Com tu dius...a fer-ho realitat!!

MUA!!!

07 de desembre, 2006 14:01  
Anonymous Anònim said...

M' agrada veure Laia q poc q poc tothom es van possant les piles i pensan com jo de q aquet equip encara no ha donat tot el q pot donar,com tù dius ...es hora de fets i no paraules!!

07 de desembre, 2006 17:58  
Anonymous Anònim said...

En els comentaris q cada dia les judadores del femení aneu fent en aquet el "vostre" blog,vaig veient q cada dia sou mès les jugadores q esteu canviant el xip i us acosteu a les jugadores de mentalitat guanyadora q moltes vegades jo he reclamat.Si cada una suma aquet equip la segona volta donara q parlar.

07 de desembre, 2006 18:07  
Anonymous Anònim said...

Clar que si Carlos, s'està notant un canvi molt bo, cada dia som més competitives i lluitadores, és genial. Cada partit es fa més difícil guanyar-nos i segur que a la segona volta el Palau sorpendrà a molts dels rivals que hem tingut.
Demostrarem diumenge l'ambició que tenim, oi que si? A guanyar!

...Missae...

07 de desembre, 2006 19:32  
Anonymous Anònim said...

Clar que si home!!! (jejejej....jo només vaig animant...que de fet és lo bo no???)

07 de desembre, 2006 20:12  
Anonymous Anònim said...

Jo estic convençuda que tots els puntets que hem perdut, a la segona volta els recuperarem... veritat????

Estem a un pas d'aconseguir... el que tothom desitja... poc a poc.. però ho aconseguirem.

07 de desembre, 2006 21:23  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home