PER POSAR-TE EN CONTACTE: femenipalautordera@hotmail.com
 

dimarts, de març 30, 2010


DERBI DE COLOR PALAUENC!

TOT I LES NOMBROSES BAIXES DE LES PALAUENQUES, L'EQUIP FA UN BON PARTIT I GUANYA AMB CLAREDAT I BON FUTBOL A L'EQUIP DE BREDA.

Alineació: Alba, Maria, Carmen, Paula, Sònia, Carole, Ariadna, Ana Caballero, Carla (Jess), Andrea (Lídia), Anna Riera.

Gols: 1-0 Anna Riera, Carla Atienza 2-0, Ana Caballero 3-0.

Curt resultat pel joc i les ocasions creades per les palauenques. Amb la sort de cara i una mica més d'encert, les de Palau podrien haver provocat una golejada d'escàndol davant la superioritat en el terreny de joc. Amb bones combinacions i bon futbol, les palauenques es van retrobar amb el bon joc en un partit a casa, al qual ens tenien acostumats la temporada passada.

Durant la primera part, les palauenques arribaven a l'àrea visitant constantment i amb molta intensitat, però sense gaire fortuna en la rematada final. Tot i això, les de Palau disfrutaven al camp fent un bon joc, jugant a futbol i fent jugades de pissarra. L'equip de Breda, davant la seguretat defensiva de les locals, es limitaven a realitzar llançaments a porteria des de mig camp i a pilota parada.

Tanmateix, tot i la superioritat al camp durant la primera part no hi va haver cap gol, arribant al descans amb empat. Però a la segona part les de casa, que van corregir alguns moviments i van sortir amb moltes ganes d'encarar ràpid el partit, van marcar el primer gol després d'una passada a l'espai de l'Anna Caballero a l'Anna Riera, que va definir molt bé a porteria. A partir del gol, les palauenques en podrien haver marcat 3 o 4 més per l'allau d'ocasions, però no va ser fins deu minuts més tard, quan en una jugada de força i empempta, la Carla aconseguia el tan merescut 2-0.

Per arrodonir la superioritat de les palauenques, gol olímpic de l'Ana Caballero, que tancava el marcador i el partit.

El resultat no reflecteix el bon joc i la superioritat de les palauenques en un partit dominat des del començament.

Ara, una merescuda setmana de descans abans d'encarar l'últim tram de la temporada. A la tornada, partit per la cinquena posició davant del Bonaire de Terrassa.

Bona Setmana Santa i felicitats per la victòria i joc d'ahir!!!

14 Comments:

Anonymous Anònim said...

Cal dir que una cosa és jugar i guanyar i l'altre dominar un partit, i una superioritat tan irreal com la que es comenta en l'escrit.
Crec que no és ni molt menys just que es diguin tantes i tantes "no veritats"...
Per ser un bon equip de futbal primer de tot fa falta humiltat i viure la realitat, i sobretot jugar netament i sense rencúnia ni ràbia.
Hem podeu dir que us han fet les jugadores del Breda??
Gràcies

30 de març, 2010 13:43  
Anonymous Anònim said...

Potser la pregunta la podias començar a fer a les jugadores del Breda.
Perquè tanta rabia al Palautordera?perquè el tracte rebut l'any passat al vostre camp?perquè entrar a la nostre web per escriure malament de nosaltres?perquè cada vegada que passeu pel camp a veure un partit del Palautordera nomes feu que "rajar" del nostre equip(aixó ho puc afirmar perquè estat sentada al costat d'elles)?Ni els vostres preparadors entenian el perquè de tanta rabia al Palautordera ja que portavau tota la setmana parlant malament.

És la nostre web,ningù esta obligat a entrar i llegir el que posa.

Nomes és un partit de futbol i els ultims deu minuts és podian haver estalviat.Amb un 3-0 quines ganes de buscar "follon".

30 de març, 2010 16:06  
Anonymous Anònim said...

Algú ha vist futbol sense rivalitat? Jo no. El futbol porta als gens un sentiment atàvic d'identitat que mou sentiments molt profunds. És un error, penso, buscar en els demés, perquè la raó i la causa sempre està a la pròpia ànima individual i del grup de pertinença. A la pròpia tribu. El futbol és una sublimació de sentiments arcans llunyans en el temps de la història però molt propers en el temps de la espècie. Necessitat d'autoafirmació, complexes de grup, necessitat de l'enemic que fa unir el grup, buscar la cohesió... que hi farem... som humans per les coses bones i per les dolentes.

Què és la ràbia? És enveja. I què s'enveja? El que no es té. Què té el Breda que no tingui el Palau i què té el Palau que no tingui el Breda?

Segurament res.

Podríem col·laborar, compartir i créixer junts. Només podríem. Massa humans segurament.

Antoni.

30 de març, 2010 16:39  
Anonymous Anònim said...

Olé Antoni !

El que es va veure diumenge en els ultims moments em va fer tanta vergonya perquè tot i sabent la rabia que ens tenen les de Breda, pensava que amb un 3-0 i una superioritat clara, no començarien a fer el que van fer als ultims minuts. Pero sì. Llastima per la gent que vé a jugar o veure futbol, només futbol.

30 de març, 2010 20:49  
Anonymous Anònim said...

Superioritat i humiltat el Palau en te per regarar!
Soc el pare d'una jugadora que juga a Palau,abans al Breda.
I la meva filla com aficionada i jugadora de futbol desde els 5 anys,que a les hores jugava amb els nens,li agrada anar a veure algun partit.Pero el que mes pena dona de tot aixó,es que a ella multissimes jugadores ni la saluden.Despres de jugar 9 anys allá i donar mes de 140 gols,posiblement la jugadora que mes gols ha fet en el Breda.
Nomes es va acostar a donar-li la mà Marta,Ona,Maite i Claudia.
Per cert,gran persona la Claudia.
Cada vegada que una jugadora del Breda queia al terra una mà de palau la recollia.En cap ocasio va ser del revés.
I per acabar vull dir que estic cansat d'escoltar els comentaris al camp d'algunes jugadores del Breda,perque sento vergonya aliena.
I recordo que els punts es treuen en el camp no a les grades.
Es un partit no una herencia!

Victor.

30 de març, 2010 21:06  
Anonymous Anònim said...

Jo personalment només entro a la pàgina perquè poder és de les primeres en posar els resultats. Puc mirar-ho no???
Crec que els últims deu minuts varen sobrar per part dels 2 equips, tothom estava a la que saltava. De bojes n'hi ha als 2 equips...
Jo no vaig saludar a l'andreita perquè vaig marxar ràpid al vestuari, no tinc cap mena de problema en saludar-la a ella ni a ningú. totes les que em vaig trobar les vaig saludar.Crec que ni nosaltres som tan dolentes com dieu ni vosaltres tan bones, no sé, em sembla que tothom i va fotre cullerada.
Per cert, he perdut uns números que he de vendre (si els veneu vosaltres no en fareu massa fortuna, són 30 eurus eh!!) El sobre on són posa el meu nom: Marta Soldevila. Sé que no em teniu gaire apreci per aquí però bé, us agrairia, ja que sou molt bones persones, que si els trobeu m'avisessiu. moltes gràcies.
Que us vagin bé els partits i pau.

31 de març, 2010 09:01  
Anonymous Anònim said...

Pregunta, tan a les jugadores del Palautordera com a les del Breda:
Diumenge que hi va haber un partit de futbol, o qué?.
Pels comentaris semble un altre cosa.

31 de març, 2010 10:33  
Anonymous Anònim said...

Les del Breda som dolentes i males persones... Tenim tota la culpa nosaltres... Si és això el q voleu...Jo no vaig saludar ni a L'Andrea ni a ningú... Vaig marxar cap al vestidor emprenyada pel resultat, ja que vam perdre 3 a 0. Ho sento si l'Andrea és va sentir ofesa Victor...Però estava molt emprenyada amb el joc q haviem fet. Com diu la Marta no crec q les dolentes siguem només nosaltres. Els 2 equips van xerrar a dintre del camp i a mi cops q vaig caure no em van donar la ma per aixecar-me... És futbol hi ha rivalitat... Trobo penós el q va passar xro per part dels 2 equips.

Sort en els partits q us qden!! I com diu la Marta hi hagi pau.

Olga Pons

31 de març, 2010 10:40  
Anonymous Carlos said...

Feia temps que el blog no estava tant animat.Llastima que sigui per parlar de coses dolentes i no de futbol.El primer que voldria dir és que quan un arbitre xiula el final,el partit s'acabat,o al menys penso que tindria que ser així..Estaria bé que tothom és saludes encara que tampoc és cap obligació.A vegades marxàs emprenyat del camp i no tens ganes de parlar amb ningú.Però per qui no va veure el partit, sembla pels comentaris que va haver-hi una batalla campal i tampoc va ser així.Tampoc va ser per tant.Tensió,rivalitat i alguna sortida de puesto d'alguna jugadora.La resta 80 minuts de partit on la majoria de jugadores el que volia era jugar.Crec que el partit ja esta acabat,així que sort també per les jugadores de Breda.Per cert,la crònica no tendria que molestar a ningú.Quan és disputa un partit de futbol,en qualsevol diari esportiu o qualsevol parell de aficionats,la opinió de cadascú és diferent.Cadascu veu el partit a la seva manera i l'interpreta de la mateixa manera.Nomes s'ha de veure un partit Barça-Madrid i desprès llegir el AS o el SPORT.Per això el futbol és tant apassionant,perque tothom te la seva opinió.Segurament desprès d'un partit de futbol,preguntes a 10 persones que et parlin del partit i ho faran de forma distinta.Ningù és tendria que molestar.
Partit acabat,partit tancat.Crec que no ajuda gaire tants comentaris ni busca culpables.

Carlos

31 de març, 2010 12:27  
Anonymous Anònim said...

Des de la meva humil opinió vull deixar un petit comentari... M'agradaria que cap més partit contra el Palau torni a ser el q ha estat fins ara, està clar q la rivalitat ha d'existir, sino no té emoció i més val q ens quedem totes a casa, però el q va passar sobretot a la segona part em va fer passar vergonya. Totes podem tenir mals dies en els q entres girada al camp i estàs a la q salta, xo la cosa es va començar a escalfar sense q passés res anormal q no pugui passar en un partit dels q juguem cada setmana. Crec q això només ens va perjudicar a les jugadores del Breda, les quals la setmana passada vam tenir un partit contra un equip de la mateixa categoria q el Palau i vam empatar poguent treure una victòria, i mira, vam sortir amb 3 gols a l'esquena i podrien haver estat més, això ens ha d servir de lliçó per un proper partit.
Jo parlo per la meva persona, no vull parlar en nom del meu equip xq no tothom pensa el mateix q jo, però crec q quan s'acaba un partit i l'àrbit xiula el final s'ha de quedar allà. Jo vaig anar a donar la mà a totes les jugadores xq x mi és com cada setmana, un partit més, amés crec q s'ha de predicar amb l'exemple.
Per últim demanar disculpes, ja q hi sóc posada, per el q va passar l'any passat al camp del Breda, no m'agradaria gens q tornés a passar. Per la meva part cap mena de rencor.
Dins el camp sóm rivals, però fora el camp sóm persones, no cal acabar malament.


Clàudia

31 de març, 2010 14:27  
Anonymous Anònim said...

Carlos i Clàudia que bé que ho heu explicat.
Jo afegeixo que el que ha passat ja ha passat, deixem-ho estar i no ens oblidem que el futbol és un joc, i només hauria de ser un joc. Com diu la Clàudia "com cada setmana, un partit més".

Antoni

31 de març, 2010 16:58  
Anonymous NÚRIA said...

Uff...! tan sols comentar unes cosetes i realment oblidar el tema...
perquè això ja dura massa...
Les jugadores del Breda tenim el tema molt clar desde el primer dia i suposo que les jugadores del palau també, crec que tothom té clar d’on va surgir tot el problema...i aquest va néixer al acabar el partit de l’any passat al camp del Breda per un comentari i uns gestos d’una jugadora en concret...
No entenc el comentari de: ni tan sols els vostres preparadors entenien el pk de tot plegat...(etc)¿?...cal nombrar el entrenadors de nou??
Crec que el follon es va montar per les dues parts però tot va surgir d’algun comentari o fet desde el terreny de joc, o m’equivoco??...i perdent 3-0...i amb el temps que quedava, creieu que teniem motius per buscar algun merder...jo no ho crec.
Ràbia? Perquè us hem de tenir ràbia? Que teniu que no tenim nosaltres?? Els dos equips juguem a futbol, donem el millor que podem i difrutem oi?? Doncs, quina és la diferència??
No crec que sigui el lloc ni el moment de nomenar jugadores concretes i per suposat comentar ni el que ha donat o no ha donat una jugadora en un equip...no cal, i no crec que ningú en tingui de rencor, però si que podem podem opinar, oi?
Diumenge va ser un partit de futbol però realment, si cada vegada que s’hagi de jugar un Breda-Palau o Palau-Breda s’ha d’acabar així, és millor no jugar, no val la pena passar cada vegada per alla mateix!
I si és una llàstima que equips tan propers tinguin aquests enganxades...ni tan sols ens coneixem i ja opinem, bueno mal opinem les unes de les altres...de vegades cal baixar una mica cap i ser realista (i ho dic per a tothom).
El futbol es viu amb intensitat i hauria de ser un joc d’honor i no de guerra.
(Esmentar que tot el que he escrit és d’opinio personal)
Gràcies i salut
NÚRIA

31 de març, 2010 20:25  
Anonymous Anònim said...

Tot aixó es una pena!
Dos equips del baix Montseny,els unics de la categoria i que hi passin coses com aquestes...
Com a pare i aficionat al futbol femení ho he donat tot.Tant de bó entre totes les jugadores es faci el mateix,perque arribar on esteu,no es feina facil!
Res mes bonic,que un derby net,amb gols,humiltat etc...
Tant Breda com Palau merexeu estar mes amunt a la clasificació i tot aixó no ajuda gens.
Anims noies!

Victor.

04 d’abril, 2010 09:42  
Anonymous Anònim said...

Bien Palauuu!! Felicidades!...Anita, buen gol!!...(me lo imagino)jejeje
Lo importante es sumar puntos da igual con quien!!!...
ahora a continuar ganando y olvidarse de cosas sin importancia, solo a disfrutar cada partido!!
un abrazo.

...pili...


...pili...

06 d’abril, 2010 23:09  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home