Aquest cap de setmana,la jornada 3
DIUMENGE A LES 16:30H. AL MPAL. DE STA. Mª DE PALAUTORDERA
CAMPIONAT 1ª DIVISIÓ
C.F.PALAUTORDERA - U.E. LES PRESES
CAMPIONAT 1ª DIVISIÓ
C.F.PALAUTORDERA - U.E. LES PRESES
Etiquetes de comentaris: avançmatch
posted by Palau femení at 09:42
1 Comments:
Aquesta és la crònica del partit d'una jugadora de LES PRESES de l'ùltim partit de lliga.
PRESES 2 – BELLAVISTA MILAN 3
Segona jornada, la qual ens visitava un nou rival a la lliga, desconegut per nosaltres ja que forma part dels nou vinguts barcelonins a la “nostre” lliga. [Doncs això…benvinguts!]. No sabíem com jugaven, atacants o més defensius, 4-4-2 o 4-3-2-1 o 1-5-5 o 1-10, al contraatac o sortint jugant la pilota, per terra o aèriament….
Pel nom (bellavista MILAN) podíem intuir que es tancarien al darrera, que jugarien al contraatac, amb una defensa molt forta i una punta que l’endrecés ràpidament; un molt bon joc de l’azzurra o l’squadra italiana més que efectiu.
Sota la nostra atenta mirada durant el seu escalfament i posterior estudi, podíem treure conclusions (que més tard comprovaríem resultar errònies): escalfament poc actiu, moviments lents sense la pilota i un cert passotisme; ràpides i tècniques amb la pilota. Idees captades. Rival mig estudiat.
Saltem al terreny de joc, hi ha ganes, volem guanyar el partit; després del xiulet inicial de l’àrbitre veiem que el nostre rival també. Fem el nostre joc. Ordenades, totes al seu lloc i fent córrer la pilota d’un costat a l’altre. Ens acostem amb perill alguns cops a l’àrea rival, donem feina a la defensa milanista i a la seva portera. No movem el marcador i això ens fa posar nervioses. Elles ens ataquen per banda, amb sortides des de mitja defensa i pilota llarga perquè l’extrem o la interior (això no ho he tingut mai clar) controli la pilota, encari banda i tregui una centrada perquè sigui rematada. De moment tots els seus atacs són frustrats abans que arribi la centrada. Dures i contundents en defensa; i més que atrevides en atac.
Ens descol•loquem una mica i pequem per encomanar-nos del joc rival tot tirant més d’alguna pilotada en l’aire. Perdem la comunicació. Ens amaguem rere el contrincant i no es dóna opció de passada. Tot i així el ritme del joc encara el portem nosaltres. Però la primera arribada clara als 3 pals de porteria ens col•len el primer gol. 0 a 1.
No abaixem els ànims i continuem jugant com ho fèiem. Arribades continuades a la porteria de baix, xuts creuats de Mila, faltes fregant pals de la Cutsi, xuts de la Xiqui...tots fallits. Ens aboquem a jugar i ens “emmarranem” a entrar per una banda, però no hi ha manera. Perquè no fem un canvi de joc? Aquest arriba, Renau posa la pilota a l’altre banda, 2 parets mila-sandra-sandra-mila, Xiqui l’agafa a la frontal de l’àrea, regateja i pilota al fons de la xarxa. Igualem el marcador. Tornen els ànims i la cosa s’anima. Més dels nostres atacs, més de la seva defensa i alguna que altre intrusió de l’àrbitre tot volen agafar protagonisme.
10 minuts més tard, una altre jugada milanista,xut de la defensa, possible fora de joc (i només dic possible, el linier no ho va veure bé i no es va mullar) cau a peus de la jugadora de banda, no es pot aturar i treu un xut de la frontal de l’àrea presenca i aquest torna entrar al fons de la xarxa. 1 a 2. El mateix d’abans, repetits xuts errats i els ànims que no decauen i amb una jugar similar quan falta poc perquè s’acabi la primera part, Angi roba la pilota, arriba fins a la línia de fons, passada enrere, Xiqui que xuta tal com ve, la portera rival la para, deixant la pilota morta a l’àrea petita i després d’un batibull de xuts i rebots, Xiqui torna a igualar el marcador. 2 a 2 i així marxem al vestidor.
S’intenta corregir errors, s’opina, s’intenta arreglar... tot de manera constructiva.
S’ha de guanyar el partit. De moment l’estem guanyant per ocasions.
Segona meitat, es fa un canvi. El que no canvia és la monotonia del partit. Continus atacs verds a la porteria vermella i negre. La portera sembla ser a tot arreu i sembla agafar totes les pilotes. El nostre joc sembla més fluid, guanyem velocitat, però els nostres atacs continuen frustrats per la portera rival. Continuem cometen alguns errors, pequem de manca de joc col•lectiu, perquè no ens parlem més dins al terreny de joc? Les ganes hi són però les cames sembla que els hi costa seguir. Comencem a adonar-nos que ens falta físic i ja no arribem a aquelles pilotes que haurien de ser nostres, aquelles per les quals hauríem de lluitar fins a l’últim moment i no donar-les per perdudes perquè les veiem lluny.
I mentres nosaltres estàbem entretingudes amb el nostre atac, es tornen a acostar per tercera vegada sota la nostre porteria, i ens la tornen endreçar. 2 a 3.
Queda temps per igualar el resultat i fins i tot per remuntar-lo. Però els de fora continuem veiem les ocasions fallades, la portera que no fa res més que frustrar les nostres esperances i l’àrbitre com hi va ficant cullerada (sempre ens han de tocar enjendrus així?).
Amb tot això els minuts passen i quan ja no ens n’adonem, l’àrbitre es fica el xiulet a la boca i fa tres bufades en senyal de que ja no ho podem provar més, que se’ns ha acabat el temps per jugar més; com qui diu...ens va pren la pilota dels peus.
Ara només queda aprendre dels errors (no pot ser que xutem mil cops i només n’entrin 2
Publica un comentari a l'entrada
<< Home