PER POSAR-TE EN CONTACTE: femenipalautordera@hotmail.com
 

dilluns, de gener 08, 2007


CF PALAUTORDERA 1- UE LOURDES 1

Partido flojo el disputado ayer en casa,aunque solo existio un equipo,el Palautordera,en ningún momento se tuvieron las ideas claras y estuvimos contagiados de su forma lenta de jugar y sin ideas.Se dispusieron de muchas ocasiones de gol pero la excesiva precipitacion a la hora de finalizar las jugadas y los continuos errores propiciarón que hasta el min. 70 no se consiguiera el gol por obra de CAROLE en un chut desde fuera del àrea.Antes del gol ,la misma jugadora,desde un chut desde fuera del àrea ,tiro una pelota al larguero.
El Lourdes que se dedico a ralentizar el partido y a perder tiempo al ver que eran inferiores,sacaron un punto del unico error que se cometio en defensa en el ùltimo mìnuto de partido.
Falto la actitud,entrega y sacrificio que ultimamente nos tenia acostumbrados el equipo,tampoco se vio el juego fluido y de buen fútbol que veiamos en los ultimos partidos.Se volvieròn a perder 2 puntos ante un equipo muy inferior ( y ya son seis!!) por falta de criterio y de imponer un estilo de juego propio sin contagiarse del rival.
Se vio al equipo cansado y justo fisicamente,aunque el Lourdes desde la primera parte mostro estar mal fisicamente.
Esperemos que pronto el equipo coja el nivel demostrado en el mes de diciembre.
Solo con una mentalidad ganadora se consigue la regularidad!!

Etiquetes de comentaris:

18 Comments:

Anonymous Anònim said...

Aquesta setmana sens dubte, semblava que mentalment encara que estiguéssim de vacances. Que no hi ha cap excusa per justificar el partit que es va fer.. i que si Carlos, tens raò en tot.
Potser algú es va enfadar.. coses que passen.. però que l'unic que en aquest cas té la rao... es en Carlos.
Hem d'aixecar el cap i tornar a reconduir el joc que sabem fer.

Muaks

08 de gener, 2007 09:58  
Anonymous Anònim said...

Veig que quan no es guanya ningu parla !

08 de gener, 2007 11:00  
Anonymous Anònim said...

Perdona, que jo he donat la cara... a més la primera

08 de gener, 2007 11:04  
Anonymous Anònim said...

Ei, que jo parlo eh? el que passa és que avui he tingut molta feina i no he pogut entrar al blog fins ara!!

La veritat és que no tinc cap mena d'inconvenient en fer el comentari pertinent. Reconec que vam cometre errors, tan en l'atac com en la defensa...com també tinc constantment al cap que el gol del Lourdes va venir donat per un "misto" del meu propi peu. Tanmateix, i vist l'alt grau de culpabilitat que tinc en el gol del Lourdes, hem de saber que l'empat hagués sigut victòria si haguéssim fet el joc que sabem fer.

Ens contagiem dels altres equips: si són bones nosaltres ho som més...però si són dolentes, nosaltres encara ho som més...tan contradictori tot plegat...estem fetes unes "pàjares", discutim enmig dels partits (aspecte en el que m'incloc...potser per l'excés de confiança...no sé) i no sabem controlar les situacions que ens són favorables.

Potser les vacances de nadal han influenciat en aquest "baixon", però sovint penso que ja és més qüestió de que ens està costant molt tenir personalitat pròpia. La personalitat en el futbol es denota en la constància, que és el que no tenim. NOMÉS ENS FALTA AIXÒ...ho aconseguirem oi noies?

Un petó per tots/es wapos/es

08 de gener, 2007 12:55  
Anonymous Anònim said...

Hola a tots i a totes,
Potser l'equip de Lourdes no era un bon equip i potser anaven caminant. Pero estaven ben colocades al camp, tenien una bona lliure i portera.
Com ens ha passat altres cops vam fallar de cara a porta, tambe ens vam adaptar al seu joc i no hi havia la mateixa fluidesa que abans de vacances.
Feia molts dies que no jugavem cap partit de lliga juntes i aixo es va notar.
Jo crec que ens vam esforçar i si no que li preguntin al meu cos que hem fa mal tot.

Un peto i fins ara.

08 de gener, 2007 15:01  
Anonymous Anònim said...

Anònim, no nego el que dius...ni molt menys...però continuo pensant que, tot i el gran esforç físic, el problema està en que hem de saber-nos definir com a equip. Hem de ser conscients de les nostres possibilitats, per perfeccionar-les, i també de les nostres debilitats, per convertir-les en una força més dins l'equip; i d'aquesta manera anar creant la nostra pròpia personalitat en el conjunt de tots els equips...

ÀNIMS PALAU!!

08 de gener, 2007 15:34  
Anonymous Anònim said...

La Paula va bè encaminada del que li falta aquet equip...es una bona reflexio!! i sobre el que diu la nùria..es normal que la gent s'empreny amb mi...sou 20 per contentar...i jo nomes un i tambe moltes vegades en vaig emprenyat! pero lo primer es l'equip,per sobre de tot,i jo tinc q decidir i tindra la responsabilitat de no equivocarme,guanyar,jugar bè i intentar q tothom estigui content..

08 de gener, 2007 17:02  
Anonymous Anònim said...

Estar clar que primer es l'equip.. i que la responsabilitat de que tot funcioni correctament es teva.. i per això no et puc culpar.. i crec que no ho he fet.. pero són coses que passen...

08 de gener, 2007 17:12  
Anonymous Anònim said...

hola a todas sobre el partido del domingo no tengo ningun comentario ya k fue nefasto y todo serian criticas asi k no hace falta k diga nada mas.Simplemente me jodio mucho perder porque comunico mi retirada o mi dimision como querais decirlo y keria k mi ultimo partido en casa fuera una victoria.MIs motivos por mi ida son por motivos de trabajo no es por nada mas si todo va bien puede ser k la temporada k viene vuelva o no ya se vera.Daros las GRACIAS por esos buenos momentos k emos pasado esas risas... bueno no me enrrollo mas solo deciros k soys laCAÑA Y LAS MEJORES y k sigais igualpa siempre OS ECHARE MUCHISIMO EN FALTA UN BESAzZO ENORME TERE

08 de gener, 2007 20:05  
Blogger Palau femení said...

OJO!! EL PARTIDO ES EL DOMINGO A LAS 16:30H.

08 de gener, 2007 22:58  
Anonymous Anònim said...

Sobre el partit de diumenge només dir que vaig veure treballar força a l'equip, no vaig notar un passotisme extrem, el problema va ser que no vem fer córrer la pilota com veniem fent els últims partits, ens la vem passar massa poc, no es van buscar gaire els espais i ens vem anar posant nervioses perquè el gol no arribava... L'aspecte físic també ens va passar factura a moltes, això us ha de fer veure que als entrenaments ens hem de forçar per ser capaces d'aguantar fins al final del partit sense tenir agulletes... Vull dir també que tot i el resultat estic satisfeta amb nosaltres perquè conscients de que no estàvem jugant bé vem lluitar molt, moltíssim per aconseguir la victòria, almenys és el que em va semblar, vaig tenir la sensació de que totes vem fer un gran esforç al camp i això compensa una mica la crueltat del resultat, que per mi va ser com una derrota...
Amb ganes, dedicació i alegria recupararem la forma i el ritme de joc en un tres i no res, confio en nosaltres i sé que en el pròxim partit el Carlos no haurà de patir gens...
Vinga nenes un petó i fins avui a l'entreno...

...Missae...

09 de gener, 2007 09:14  
Anonymous Anònim said...

Noies,

sigui com sigui (totes tenim la nostra raó), l'únic que hem de demostrar ara és el que som i el que volem ser des de que vam començar. perquè si no no ho haguéssim fet: UN EQUIP DE FUTBOL FEMENÍ.

Per ser-ho... lo dicho: personalitat pròpia, ambició, ganes de guanyar i, sobretot sobretot, un saber estar a sobre del camp.

Un petó fort per totes. A animar-se!

Núria

09 de gener, 2007 09:41  
Anonymous Anònim said...

Buff...tens raó Maria, per mi va ser també com una derrota...estava tan malament després del partit! no podia deixar de pensar en el resultat i en la "injustícia" del resultat, perquè al cap i a la fi, i tot i el joc que vam fer, considero que va ser un resultat del tot injust.

Trobo, però, quelcom positiu en aquest sentiment que vaig patir, i és el fet de que si pateixo és perquè és algo que em preocupa quantitat, i com que es algo que em preocupa és algo que voldré soluconar!!

Sabeu a que em refereixo oi? si passés de tot em seria completament guanyar o perdre, però aquest sentiment de patiment m'ha demostrat que actualment el futbol és una part important de la meva vida, i com que vull que totes les meves parts de la meva vida funcionin, doncs FARÉ QUE FUNCIONI!!

Poc rallassu eh? Maria, ho faig per tu, m'he basat en la lògica filosòfica, que sé que et deu agradar...o no!! jejeje

UN PETONÀS...

Paula, filosofant...

09 de gener, 2007 09:58  
Anonymous Anònim said...

Paula has fet un raonament boníssim... faries l'exàmen de lògica per mi?....

10 de gener, 2007 10:09  
Anonymous Anònim said...

Maria, vaig a fer un Modus ponens :

Si guanyo sóc feliç
Sóc feliç si guanyo

i ara un modus ponens múltiple:

Em dic Núria
Sóc la millor

la millor es diu Núria...

O és una fal·làcia???

Aix.... no sé si aprovaria l'examen!

jajajajaja

Núria, a qui li encantava la lògica...

10 de gener, 2007 11:42  
Anonymous Anònim said...

Més o menys seria així no?

Em dic Núria i sóc la millor,
Quan guanyo sóc feliç,
Com que sóc la millor, guanyo,
Per tant em dic Núria i sóc feliç

No, em sembla que jo també he fet una fal·làcia o com diria el meu profe, acabo de deixar anar una peragrullada!!!!

10 de gener, 2007 12:19  
Anonymous Anònim said...

M'adorms, peragrulladora.... jajaja


Si ho fas això segur que aproves! Partim de premises certes, no???

Núria

10 de gener, 2007 12:33  
Anonymous Anònim said...

Em va quedar una espina clavada desde el partit de Lurdes. Vam perdre i penosament. Vaic sentir impotència, ràbia i decepció. Ara no puc tornar enrera i corretgir els errors que vaic cometre, però no em cansaré d'esforçar-m'he en millorar els meus resultats vers un equip que lluita. Vaic sentir vergonya aliena en un instant, on el nostre palau, va perdre els nervis per l'ansietat de trencar un empat, on la força negativa només es concentrava en faltar el respecte a les pròpies companyes, en més de concentrar l'energia en jugar. Espero que no es repeteixi, perquè és denigrant. Per últim, vull afegir, que tenim un nou repte, i ja seria hora de començar a abraçar la victòria a casa.

ànims i a lliutar!

10 de gener, 2007 16:37  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home