ENTREVISTA A L'ANTONI AYALA (I)

18 PREGUNTAS - 18 RESPOSTES
1ª ENTREGA...


1-Després de 4 temporades al club, quin resum faries?
Han estat quatre temporades amb molt de treball. Hem reformat l’estructura de la casa mentre vivim a dintre. El resultat és un Club preparat pel que ens demana el poble. Es a dir, unes infrastructures modernes, una organització esportiva estable fonamentada en el coneixement i l’experiència dels coordinadors i tècnics i una organització administrativa racional. Arribar aquí no ha estat fàcil, hem viscut un procés de canvi que va aixecar moltes resistències durant les dues primeres temporades. Només hem pogut complementar-lo convencent, explicant i, sobretot, mostrant amb els fets la necessitat i bondat de les transformacions.
Personalment han estat quatre temporades de les que em sento satisfet, M’he endut algunes decepcions inesperades i doloroses, però també he conegut persones excel·lents. El lema de la Junta és “treball, humilitat, honestedat” així ho hem intentat, ara el que compte son les conclusions que fareu els socis, els tècnics i els jugadors...

2-El millor i pitjor d’aquestes 4 temporades?
Hem aconseguit la major part dels objectius que ens vàrem fixar: camp de gespa, local social, escola de futbol, futbol femení, informatització del Club, formació d’entrenadors. Però, especialment, el millor ha estat un objectiu implícit que podem anomenar “capitalització humana”, avui tenim un planter d’entrenadors i coordinadors amb un bon nivell tècnic i excel·lent nivell humà, sens dubte és el millor. Tot plegat ens ha portat a passar de 10 a 19 equips i de 120 a 320 fitxes.
També hem fet moltes coses malament per acció o bé per omissió, en tot cas el pitjor és no haver aconseguit que l’equip juvenil, el segon equip i el primer equip treballin en la mateixa direcció, amb el mateix objectiu i la mateixa motivació. Entre les infrastructures ens cou molt no haver aconseguit la segona planta del local social, cosa que ens permetria disposar de sales de reunions, aules, infermeria i despatxos, ho considerem una eina imprescindible per augmentar el nivell i la qualitat de l’escola i de l’entitat en general. El mateix puc dir dels vestidors que han quedat obsolets per manca de manteniment i requereixen una reforma urgent, pensem que també és fonamental donat que els vestidors formen part de l’experiència esportiva dels nois i noies i, per tant, influeix en molta mesura en que aquesta experiència sigui satisfactòria.

3-Que falta per fer al club?
El Club és un ens viu i està en continua transformació i evolució. Des del nostre punt de vista cal continuar reforçant la formació dels entrenadors; fer que el primer equip sigui el veritable reflex del treball que s’està fent a la base; consolidar el futbol femení, especialment prestant molta atenció al salt entre els femenins de base i el primer equip femení per tal d’assegurar-nos la continuïtat; estructurar un bon servei sanitari; reforçar els coordinadors i entrenadors amb un bon servei administratiu; reformar els vestidors; pujar la segona planta del local social... si, ens queden moltes coses per fer.

4-Què diries a qui pensa que el futbol està fet pels homes?
Poca cosa se li pot dir a qui pensi així, aquest no és un tema de controvèrsia. Està clar que no hi ha res que no puguin fer tant un home com una dona. Ara, si algú em digués que no li agrada el futbol femení o que és millor el futbol masculí o alguna cosa per l’estil, hi podria parlar tot el que vulgues; per descomptat respectaria la seva opinió, però defensaria que el futbol femení pot ser emocionant, estètic, ràpid, tècnic, intel·ligent, de força. El futbol practicat per dones és futbol amb majúscules i al CFP en gaudim. Per això, no crec que al CFP ningú pugui menys tenir el futbol practicat per dones.

5-Què ha aportat el futbol femení al C.F.Palautordera?
Veritat. El futbol que practiquen les noies del CFP és veritat, és un futbol sincer, primigeni. Viscut, sentit i practicat com els pioners, és el futbol de tota la vida, aquell que omplia els camps dels pobles. Els equips femenins ens han donat una gran riquesa humana, creiem que la simple existència dels equips femenins és un element de formació personal molt valuós per a tothom al Club. És emocionant veure amb quina naturalitat i respecte han estat acollides totes les nenes. Al Club sempre hi ha hagut alguna nena jugant a equips de base, però es veia més aviat com un fet anecdòtic i graciós. Ara és diferent, amb la seva capacitat de treball i voluntat ferma, les noies del primer equip femení han aconseguit d’una tacada el respecte i admiració de tothom al Club. No els hi ha donat ningú, ho han guanyat elles.
D’altra banda, la incorporació de les nenes, noies i dones als clubs de futbol és un fenomen progressiu i sortosament inevitable. La meitat dels espectadors a l’estadi del Barça son dones. Per què no han de voler practicar-lo, fer de tècnics o, fins i tot, dirigir-lo? Per el nostre Club ha estat una aportació fonamental. Vàrem començar incorporant dones a la Junta, el seu punt de vista ha estat determinant en totes les decisions importants. Desprès, de la mà d’en Ramon Abellan, coordinador de l’escola, vàrem incorporar les delegades, la intenció és que tots els equips tinguin dos delegats, un home i una dona, el resultat és molt satisfactori, els equips amb delegat i delegada funcionen molt be sense excepció. Finalment, de la mà d’en Carlos Segura, coordinador del futbol femení, hem incorporat entrenadores; la intenció per la propera temporada és formar un bon planter d’entrenadores que puguin dirigir qualsevol equip del Club sense excepció en règim d’igualtat amb els demés entrenadors, les diferències entre entrenadors només les marcaran l’experiència, la formació i el mèrit personal.


6-Creus que es dóna al futbol femení la importància real que té?
No hem d’esperar que ens donin res, ens ho haurem de guanyar, cada dia, treballant amb humilitat i colpejant com una gota malaia. No sé quina importància real té el futbol femení, no crec que en tingui menys que el masculí en termes humans, una altre cosa és en termes empresarials, però la qüestió no és aquesta. Què pot fer un castell de sorra per aturar la ona? Vull dir que quan arribi l’hora ningú podrà ignorar el futbol femení. Però l’hora l’haurem de fer arribar nosaltres, amb paciència i treball, sabent que ningú ens donarà res i cada pas serà una dolça victòria.
Però la qüestió és a on volem que arribi el futbol femení? Es a dir, volem que el futbol femení sigui igual que el masculí? No ens enganyem, ni el futbol masculí ni el futbol femení “reals” tenen res a veure amb els valors amorals que ens mostren per la tele, on tot es justifica i explica per la lògica del diner. Déus ignorants, petulants, vuits i egoistes transmeten com a normes positives la traïció, la mentida, l’incompliment de la paraula, i això regalima i acaba contaminant-ho tot; no, jo no vull això pel futbol femení.
El futbol femení pot arribar a ser molt important, si desenvolupa trets propis i diferenciadors, que el facin digne d’imitació. El futbol femení ha de seguir el seu propi camí amb total autonomia formant la seva pròpia personalitat.

Continuara amb dues entregas mès...