ENTREVISTA A L'ANTONIO AYALA (II)

LA SEGONA ENTREGA...

7-D’on va sorgir la idea de crear un equip de futbol femení?

La promoció del futbol femení és un dels objectius que es va marcar l’actual Junta. Partíem de la idea que excloure per principi la meitat de la població d’una activitat és immoral i, especialment, és un error estratègic perquè limites el potencial a la meitat del que pots arribar. És com si tens un motor de vuit cilindres i anul·les els imparells. De fet és pura miopia intel·lectual perquè un Club és molt més que la suma dels seus membres; és això, més les sinèrgies que es formen amb la relació, amb la dialèctica.

Els dos primes anys no va poder ser per diferents motius, encara que sempre havia estat un tema de conversa recorrent amb en Carlos Segura. El tercer any en Carlos havia dimitit com a entrenador del primer equip i es va oferir per intentar-ho. Tant la Junta com en Carlos, que en aquell moment era el secretari tècnic, pensàvem que havíem de fer-ho o perdríem l’oportunitat per tres o quatre anys més. Molts ens aconsellaven que no ho féssim, que els equips de dones eren un problema. Però no els vàrem fer cas; pensàvem, i no ens equivocàvem, que podien ser diferents, però no més problemàtics que els equips masculins.

Així és que li vaig dir al Carlos que endavant, que el Club li facilitaria tot el que necessités. A partir d’aquí en Carlos, amb paciència i constància, va començar a contactar amb les noies fins que va poder formar un equip que va jugar per primer cop al torneig d’estiu de Breda.

8-Què canviares del futbol femení?

No en soc un expert amb aquestes coses del futbol, però crec que hi ha aspectes a millorar a tots els nivells.

Des del punt de vista de les protagonistes directes em resulta molt difícil analitzar-ho perquè tinc al cap els nostres tres equips i penso que és impossible fer més del que estan fent. Tenen el necessari: voluntat per aprendre, capacitat de treball, esperit de sacrifici, generositat, sentiment d’equip i moltes ganes de passar-ho be al camp i fora. Però és que si repasso els altres equips que conec tampoc crec que se’ls pugui dir gaire cosa perquè totes les jugadores s’entreguen amb generositat des del principi fins al final dels partits, sense que importi gaire els resultats.

Des del punt de vista dels clubs falta voluntat i valentia, Tots els clubs haurien de tenir equips femenins, al menys els clubs que representen un poble. Els ajuntaments haurien de lligar els seus ajuts a qüestions com aquesta. No només per la bondat de l’esport o la imatge que es dona del poble, sinó també perquè el futbol és l’esport que més pot fer per les polítiques d’igualtat de la dona degut a la càrrega simbòlica que té. (prefereixo no seguir per aquest camí, tinc masses coses a dir)

La Federació és punt i a part, sembla que només li preocupa fer seleccions i que bons que som i que macos que som i petons per nosaltres. La Federació no promociona el futbol femení. Anem a remolc; però no ens ha d’estranyar res, la Federació és el fidel reflex dels clubs. La Federació som els clubs, no és un ens llunyà i abstracte, som nosaltres mateixos i no farà res que els clubs no vulguem fer, si els clubs no ens impliquem la organització que ens uneix tampoc es pot implicar. Tot i això, sense entrar en el tema dels recursos, crec que organitzativament deixa molt que desitjar, perjudica molt al futbol femení els resultats que es donen i la gran diferència entre equips. És fonamental una reorganització dels grups i categories.

Des del punt de vista del nostre Club em preocupa el salt entre el futbol base i el sènior. Hem d’intentar tenir equips de benjamines i de cadet juvenil.

9-Una noia, pot entrenar un equip de nens?

Hi tant, no només pot, si no que és molt necessari que les noies també entrenin equips de nens o nois. El que cal és promocionar entrenadores i que aquestes vulguin formar-se. Si hi ha mestres dones perquè no hi ha d’haver entrenadores. No hi veig cap inconvenient i en canvi, hi veig moltes avantatges. Tos els equips masculins alguna vegada haurien de tenir una entrenadora i tots els equips femenins alguna vegada haurien de tenir un entrenador, és una experiència necessària.

Es clar que hi haurà resistències, però i què.

La qüestió és que les noies vulguin ser de entrenadores i vulguin entrenar equips masculins cap més. Al menys aquí.

10-En els últims anys han aparegut categories com infantil, cadet-juvenil..

Bé, la situació ideal seria categories per cada dos anys, però axó només serà possible si augmentem el nombre de nenes. Que hi hagin més categories és un bon senyal. Encara que s’ha d’anar en compte em la transició i ser flexibles donat que hi ha clubs que podrien perdre equips per manca de nenes.

11-Què creus que li falta, al futbol femení, per acabar de tenir una bona empenta?

Jugadores. El que cal son jugadores. Per aixó els clubs ens hem d’implicar en la promoció.

Voluntat. El que cal és voluntat per part dels clubs. Entendre que “este tiempo se ha acabado, este tiempo va a cabar y uno nuevo comenzará” Entendre que avui el futbol no té res a veure amb el futbol de fa vint anys hi ha hagut un canvi sociològic irreversible. ( ho deixo aquí tinc masses coses a dir)

Implicació. El que cal és implicació de les dones en la gestió dels clubs. Res de victimismes “adelante, hace tiempo que os esperamos, ocupad vuestro lugar”

12-Què destacaries d’aquest equip femení de Palautordera?

Voluntat, comunió, treball i diversió. Aquest son els tres de les jugadores i l’equip: voluntat per aprendre i millorar; comunió entre les jugadores, s’ajuden, cooperen, estan unides; treball infatigable als entrenaments, són un exemple per tot el club; i que carai, que sempre s’ho volen passar bé, jugant, entrenant i desprès de l’entrenament.

Serietat, saviesa i compromís són els trets dels entrenadors de l’equip, en Carlos ha demostrat ser un entrenador magnífic, pels seus coneixements i l’aplicació que en fa, però a més, les seves qualitats i habilitats humanes fa que sigui un líder nat amb una gran intel·ligència i l’Eric el seu digne aprenent. (a l’Eric tots ens l’estimem)

Clar, si fiquem a la coctelera jugadores i entrenadors surt un equip perfecte. Jo no en se molt de tàctiques i tècniques, per no dir res, però som un equip que juga des de darrera amb la pilota controlada amb velocitat i força. Que pressionem quan no tenim la pilota i en recuperem moltes i ràpidament. La nostre mitja és hàbil i ocupa el camp, la nostre defensa és molt segura i ben posicionada, la nostra davantera és directa i generosa i la nostra portera és ràpida, valenta i flexible (i vehement). Acabem els partits com els comencem, físicament estem molt be (en general, que hi ha alguna que darrerament em preocupa) Què més podem demanar?