PER POSAR-TE EN CONTACTE: femenipalautordera@hotmail.com
 

dimarts, d’abril 15, 2008


Informació de futbolcatalunya.com:

Una crua realitat en forma de retirades
Tres equips de Primera han deixat la competició


La crisi del futbol femení català és més que evident. Malgrat el miratge de veure dues entitats com l'Espanyol i L'Estarit a la Superlliga, la realitat es veu baixant només dos graons, a la primera categoria organitzada per la Federació Catalana de Futbol. A hores d'ara, tres dels 32 clubs que van iniciar la Lliga ja han plegat veles. Tres retirades que obren el debat sobre el futur d'aquestes categories.

Manca d'espònsors, poc suport polític, problemes econòmics, manca de jugadores fins i tot per a completar un onze inicial... els motius són diversos, però preocupa que tres clubs hagin decidit retirar-se en plena competició. El grup segon de Primera Catalana -equips de Barcelona i comarques gironines- és el que més ha notat les desercions. Una d'elles es va produir a la primera volta. L'equip garrotxí del Besalú no va completar la primera part de la competició. Anava cuer destacat i va provocar el primer trasbals a la classificació ja que, en tractar-se d'un adéu abans de la segona volta, va obligar a anul·lar tots els seus resultats.

Mesos després, el segon equip del Breda va decidir prendre el mateix camí, en un 'annus horribilis' per l'entitat de la localitat escenari de la popular sèrie televisiva 'Ventdelplà'. El primer equip
-a la foto superior-, que juga a la Lliga Estatal, ja fa setmanes que ha confirmat el seu descens a Primera Catalana, amb només 4 punts sumats de 72 possibles. I el Breda B, que portava també 4 punts, es va retirar a les primeres setmanes de març, després de perdre contra L'Estartit C per 0-5. Al partit contra el líder Vic, les noies del segon equip del Breda ja no es van presentar i, en tractar-se d'una retirada a la segona volta, van quedar com a vàlids tots els seus resultats fins aquell moment, en tant que es donava com a guanyador el seu rival per 3-0 a la resta d'encontres pendents.

D'aquesta manera, el grup segon veia com dues de les tres places de descens quedaven ocupades moltes jornades abans d'acabar la competició, però amb fets tant lamentables com que hores d'ara hi ha encara quatre partits pendents de jugar-se, tres d'ells amb el Palafrugell com a protagonista. Reglamentàriament, aquests encontres s'han de jugar abans de la darrera jornada de competició, prevista pel dia 11 de maig. A dia d'avui, tres d'aquests matxos encara no tenen data de disputa.

I el virus de la retirada també va passar al grup primer. Les vallesanes del Castellar han aguantat en el torneig fins a la jornada 25, quan van perdre per 1-5 contra el Polvoritense al Pepín Valls. Diumenge passat ja no van jugar al camp de la Guineueta i ja són història a la categoria. Com en el cas del Breda B, és una retirada a la segona volta i, per tant, es tenen en compte tots els resultats assolits per aquest equip als 24 partits que ha jugat -tenia un d'ajornat, contra el Pardinyes- a la Lliga. Amb 12 punts sumats, el Castellar ho tenia molt difícil per assegurar la permanència i d'aquesta manera ocupa una de les tres places que condueixen a la Segona Femenina.

Per tant, aquestes retirades haurien de fer reflexionar a les persones relacionades amb el futbol femení català, de cara a una possible reestructuració de les categories per tal d'evitar desercions en plena temporada. Una crua realitat per un futbol que mai no deixarà de reclamar més atenció mediàtica i més suport.


FOTO: Gentilesa Miki Pareja (www.futfemcat.net)

Etiquetes de comentaris:

32 Comments:

Anonymous Anònim said...

Quina opinió teniu d'aixo?
De qui és la culpa?
jugadores?
Clubs?
federació?

16 d’abril, 2008 09:54  
Anonymous Anònim said...

Buff...el tema és una mica extens no? no es que ningú concret en tingui la culpa, crec que són molts els factors que hi juguen. A veure...

1. La Federació, per haver muntat un sistema de divisions totalment inviable a aquestes alçades. Hi ha massa diferències entre equips, fa massa temps que es fa necessària una altra divisió per tal que els equips "més fluixos" puguin jugar entre ells sense perdre les ganes de jugar i la competitivitat, que ha d'existir sempre...com vols que unes jugadores continuïn motivades si perden aboslutament tots els partits??

2. Els Clubs també poden tenir una part de culpa. Moltes vegades exigeixen massa als equips sense donar "quelcom" a canvi. I no parlo de diners, sino de facilitar les coses. No sé, per exemple, si un club com el Breda es troba en aquesta situació no crec pas que sigui només per la federació, segur que hi ha factors interns, al Club, que fan que la cosa no funcioni. Sino, per què han anat marxant tantes jugadores al llarg de la temporada? no crec que sigui ni per elles ni per la manera de funcionar de la Federació, vaja...

3. Evidentmnet, crec que la culpa no és pas de les jugadores. Elles juguen per passar-ho bé, però és més que evident que, per estar adalt, també s'han de fer uns esforços que sovint no es veuen recompensats. És normal que demanin més, ja que és injust que se'ls hi torni amb tan poca cosa...no, les jugadores no en tenen cap culpa, més aviat són les víctimes...

Content Carlos? jejejeje

16 d’abril, 2008 10:19  
Anonymous Anònim said...

Uff!!Paula,per variar no estem totalment d'acord...ja m'esperava el teucomentari de les jugadores...jejeje!!

Tema complicat,peró desde luego que les culpes tambè les tenen les jugadores.
Fa poc,al forum del futfemcat,treia aquest tema un entrenador i,és queixava de que les jugadores de futbol femení deien que estavan marginades(que realment es veritat que no estar valorat el futbol femení com és mereix)peró en el seu equip si que hi estavan.Deia que no venian a entrenar,que molts partits no és presentavan a jugar pq s'anavan a dormir a les tantes de la matinada,que quan venian no s'ho prenian en serio.Ja veus Paula,segurament tothom te part de culpa i en aquest forum,uns donavan la raó aquest entrenador(inclus parlavan jugadores de la poca serietat de les seves companyes)i d'altres(casi sempre jugadores) estavan en desacord.

Ja saps la meva opinió de que sempre critico lo poc valorat que estar el futbol femení,jo estat amb un primer equip masculí i ara en un femení,i crec que és mereixan el mateix.Peró no tots els clubs tenen el mateix compromis,ni totes les jugadores tampoc i tens un cas molt recent en el teu mateix equip.Aquesta setmana no vau jugar partit de lliga pq l'altre equip ni és va presentar.Les seves jugadores avisan al divendres al seu club que diumenge no vindran a jugar pq s'envan d'excursió a la montanya...culpa de la federació?del seu club q va tindra q donar la cara per elles i els hi dona tot per jugar?Equip de mitja taula,guanyan i perden...no nomes la culpa és dels clubs,entrenadors o federació!!

16 d’abril, 2008 11:08  
Anonymous Anònim said...

Up,a veure qui li contesta en Carlos ara.Que això estar emocionant.

16 d’abril, 2008 11:32  
Anonymous Anònim said...

Jo crec, que la culpa la tenen tots jugadores i junta ( parlo del Breda) ja que anys anteriors teníen un equipas i l'han deixat escapar.Però, ja et dic tots han posat un granet d'arrós i al final arrivat a la retirada.

16 d’abril, 2008 12:21  
Anonymous Anònim said...

Em sembla molt correcte tot el que dius, Carlos, però no estic del tot d'acord.

Com sempre hem de retrocedir a les arrels. Faré una relació lògica per explicar-me, i espero no caure en fal·làcies!!!! (Maria corregeix-me si veus alguna incongruència)

Esport femení = esport poc valorat = lligues desequilibrades = falta de motivació = per què esforçar-me més del compte? = equips desestructurats = abandonaments espontanis = desestabilització de les lligues = qüestionar-se la viabilitat del futbol femení

No sé... són un cúmul de coses que parteixen d'una arrel, una sola arrel: Esport femení = esport poc valorat

16 d’abril, 2008 12:25  
Anonymous Anònim said...

Núria, et dono tota la raó del món...no puc dir el mateix cap a en carlos, com sempre...jejeje

Està claríssim que hi ha un problema d'arrel, sino no hi hauria tanta demotivació al respecte. M'ha encantat la teva relació lògica Núria, és completament perfecta i inqüestionable. Joder, és el que volia dir jo, però amb el teu comentari ja en tenim més que suficient.

El tema està en que si no es soluciona el problema d'arrel malament anirem. Éstà clar que no es culpa de les jugadores...torno a repetir que elles són les víctimes d'una situació que no les ajuda en cap dels sentits.

Així, si el problema d'arrel se soluciona i juguem amb les mateixes cartes que l'esport masculí, aleshores ja serà el moment de veure si les jugadores són tan impresentables com sembla. Deixeu-nos jugar equitativament, aleshores ja veurem com funciona la cosa. De mentres, la solució no passa per la nostra bona actitud. Potser és una manera de revelar-nos...inconscient, conscient, però al cap i a la fi efectiva, ja que ha donat peu a moltes notícies i especulacions. Aviam si així els clubs i les federacions s'ho repensen...

16 d’abril, 2008 12:40  
Anonymous Anònim said...

Si potser hi ha un problema d'arrel,peró a la vida no regalan res i amb conformisme no s'arriba a cap puesto.
Segons vosaltres amb l'excusa de que no 'sha començat bé,ja justifica tot el de més.Enlloc de demostrar que val la pena apostar per el futbol femení,perque hi val i molt la pena,és millor passar de tot perque si no funciona la culpa es dels altres.CONFORMISME TOTAL!!

16 d’abril, 2008 13:03  
Anonymous Anònim said...

Jo demostro la meva inconformitat essent entrenadora d'un equip de nenes, anant sempre a entrenar i deixant mil coses de la meva vida per no faltar a ni un sol partit.

No cal fer una manifestació per esforçar-se per una cosa. De vegades només n'hi ha prou amb ser-hi...

16 d’abril, 2008 13:08  
Anonymous Anònim said...

No es tracta ni de ser conformista ni de ser activista i revel.lar-nos contra la situació. Jo tansols plantejo el problema, no per això estic dient que sigui conformista i que deixi que les coses flueixin i caiguin pel seu propi pes.

Una cosa és plantejar, l'altre és actuar...és injust que diguis que unes noies tenen culpa de la situació pel fet de ser conformistes. Potser, a la seva manera, ja s'estan revel.lant, deixant abandonats el club i demostrant el seu rebuitg davant d'aquesta situació...

Són diferents punts de vista, diferents maneres d'actuar. A vegades les dones som molt radicals, és així això!!!

I que quedi clar que només teoritzo, no per això sóc conformista...

16 d’abril, 2008 13:46  
Anonymous Anònim said...

Quan es retira un equip intervenen molts factors, fonamentalment afecten a la gestió del club i a al compromís dels jugadors. Cada
setmana es retiren varis (en plural) equips MASCULINS de diferents categories.

Els equips són retirats formalment pels clubs per dos motius:

1.- manca de jugadors. (plantilles justes, jugadors que van plegant durant la temporada per manca de compromís, manca de competitivitat, desavinences internes, entrenadors poc preparats, etc.)
2.- problemes disciplinaris (hi ha clubs que no tenen cap intenció de suportar l'adolescència mal païda d'alguns jugadors, etc.)

La meva opinió és que en la retirada d'un equip no intervé el gènere. Intervé la mala gestió i/o el poc compromís.

Antoni

PE: No us enfadeu amb mi ara. Només és el punt de vista d'un president que no ha retirat cap equip (toco fusta) però que no li han faltat ganes, i òbviament no em refereixo als femenins.

16 d’abril, 2008 14:03  
Anonymous Anònim said...

Núria,no et prenguis els meus comentaris com algu personal!!si tots els equips fossim com les jugadores del palautordera,vic,etc,estic segur que tothom,quan dic tothom,dic entrenadors,clubs,federacions és posarian les piles,mentrestant s'agafan a fets concrets.Tu ficas a tothom al metix sac i jo no dic aixó,peró si no et posan les coses facils,no has d'agafar sempre el cami més curt,si no lluitar per lo teu.Et torno a possar l'exemple de diumenge,un equip no és presenta pq les jugadores decideixen deixar el seu club per una excursió avisant l'ultim dia i,no nomes deixan penjat el seu club,si no arbitre,equip rival,public,etc.

Saps q sempre dic,desde el primer dia q vaig començar amb vosaltres,que estar abandonat el futbol femeni,peró no és just dir q la culpa nomes és dels clubs o federació.Les jugadores tenen molt a veure.

Si tots els clubs,per dir un exemple,fossim com el palau o el vic,o totes les jugadores fossim com vosaltres,o les de vic,o amb l'interes com la Teresa del pradenc,etc,faria molta més força i en sortira beneficiat el futbol femení.Peró dient q com estar malament montat,tant si val,no arribara gaira lluny.I amb actuacions com la q van patir nosaltres diumenge,encara menys,i aqui el club si que ha fet tot el posible pq estiguin bé.
No s'ha de "generalizar"cada cas és un món diferent,peró tots necesitan millorar,jugadores,clubs,entrenadors,federació...i nomes donant culpas els demes no és guanya res.
Jo pensó que si dono primer,sempre podre reclamar,si primer demano,no sempre rebre res.

Repeteixo,tu,com moltes jugadores i jugadors,quan volen alguna cosa és sacrifican i,injustament,a vegades no son corresponguts.I a vegades els clubs els passa al mateix.Tu, fent d'entrenadora estas ajudant a la millorar del futbol femení,com moltes persones més,peró jo no diria sacrifici,si no col.laboració amb algu q m'agrada,com faig jo,el president i moltissimes persones anonimes q treballan els clubs sense cap benefici ni populisme,peró q sense ells els clubs no tindrian ni femenins,ni masculins ni res...i ells no diuen sacrifici,si no "por amor al arte".

carlos(Defensor del futbol femení,q quedi clar,peró justament)

16 d’abril, 2008 15:34  
Anonymous Anònim said...

Respecte a l'article no veig cap crisi, ben al contrari, cada cop hi ha més futbol femení i n'hi haurà més.

És un titular fàcil, res més. És un titular que no beneficia al futbol femení, si no que dona una imatge de provisionalitat, inestabilitat i feblesa que no s'ajusta a la realitat i que pot desmotivar. No, és al contrari, el futbol femení va a més i no l'ha de parar ningú.

Certament cal reformar les categories però també cal continuar amb la promoció per tal que a mida que augmentin el nombre d'equips es puguin anar fent més categories i més competitives.

Antoni

16 d’abril, 2008 15:35  
Anonymous Anònim said...

Estic d'acord amb tu Antoni,ha sobra en la versio castellana d'aquest article,ho pintan com debcle del futbol femení a catalunya.Veus..AIXÓ ÉS INJUST,pq cada vegada hi han més equips femenins,i per uns fets concrets,generalizan amb tot el futbol femení català.

carlos

16 d’abril, 2008 15:41  
Anonymous Anònim said...

Ei ei eiiiiii no m'enfado!!! Només opino!!!!! On heu detectat un punt d'enfadament? De debò!!!!

16 d’abril, 2008 15:45  
Anonymous Anònim said...

jejeje...ho sembla quan canvias el debat del futbol femeni,personalitzant el teu cas com entrenadora.

carlos

PD:segur q no t'has emprenyat?

16 d’abril, 2008 15:48  
Anonymous Anònim said...

Exacte Carlos, sempre hem de mirar al darrera de les coses. La intenció veritable, l'agenda oculta.

Aquest article forma part d'una lluita que NO és la nostra.

Antoni

Núria, com a mínim t'has indignat. Crec que comprensiblement.

Be en tot cas no sabem si les noies del Breda han sigut víctimes d'una injustícia o ha estat una altra la causa. Certament és una llàstima i per a mi també ha estat una mala notícia i més en un club com el Breda que ha fet molt pel futbol femení. És un pioner, li hauríem de donar el benefici del dubte i ja veurem.

16 d’abril, 2008 16:14  
Anonymous Anònim said...

SEGUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUR!

P.D. Demà et cascu

16 d’abril, 2008 16:23  
Anonymous Anònim said...

Ja veig que arrivo quan el debat casi s'ha acabat però es igual : vull donar la meva opinio.
Quan vaig començar a jugar a futbol a Catalunya (fa 4 anys), hi havia la mitad dels equips que hi ha ara ; o sigui que els equips es van multiplicar en pocs anys. Per què ? No ho sé ben bé però es igual : el tema tampoc està aqui.
Crec que amb aquesta multiplicacio dels equips, les coses es van escapar de les mans de la gent que porta tot aixo i les lligues es van multiplicar i bla bla bla... sense que hi hagi un control total de la cosa i ara, ens trobem en casos de lligues amb molta diferencia de nivell.

Potser també estem assistint a un moment de bajon en el futbol catala. Moltes noies juguen ara perquè moltes noies juguen. No sé si m'explico : quan més noies juguen, més altes s'apunten. Va passar lo mateix a França despres que vam guanyar la Copa del Mon (en 1998). Al septembre del 1998, en el club on jugava, vam crear 2 equips més perquè moltes noies van arrivar i ara, 1 equip s'ha retirat per què el efecte "moda" s'ha acabat i només queden les que juguaban per gust (i que no s'en van anar a viure a fora !!)

Tampoc vull pensar que NO som unes victimes. Crec que si en un equip les noies s'animen i entrenen amb regularitat i esforç, els resultats venen i la gent segueix. Tot comença a dintre dels equips femenis.

16 d’abril, 2008 18:20  
Anonymous Anònim said...

Carole,estic bastant d'acord amb tu,sobre tot en l'ultima part de l'escrit.

carlos

16 d’abril, 2008 18:43  
Anonymous Anònim said...

Carole...abans de tot, fer un petit incís a com escrius en català...és brutal!!! sense haver fet un curs ni res per l'estil escrius fantàsticament, de veritat que he al.lucinat xula!!! FELICITATS!!! (per qui no ho sàpiga, és francesa!!!)

En segon lloc, i del que dius a l'últim paràgraf, continuo pensant que al final tot queda en mans de la bona gestió que pugui fer el club. En aquest sentit, per molt bon rotllo que hi pugui haver en un equip femení, si aquest no es veu correspòs per un tracte adequat per part del club és impossible que acabi bé. Només aquesta apreciació...

Antoni, crec que en el fons tu i jo pensem el mateix...crec que hem dit el mateix però amb paraules diferents i des de "llocs" diferents, jo com a jugadora i tu com a President d'un Club.

Res més, m'ha encantat aquest debat...

Res més, que m'ha encantat aquest debat, felicitats per encetar-lo carlos...

16 d’abril, 2008 19:58  
Anonymous Anònim said...

CAROLE EL TEU CATALÀ M'ESPARVERA.

COM ES NOTA QUE VIUS EN CASA CATALANA
JIJIJIJI

16 d’abril, 2008 20:11  
Anonymous Anònim said...

Nuria, millor dit : "Com es nota que vius amb les bessones !" PILOTERAS !!! jejeje Moltes graciès noies. Tot i que sou bojes, m'hi sento bé en aquesta casa catalana.

16 d’abril, 2008 21:56  
Anonymous Anònim said...

Només faltaria que no t'hi sentissis bé... N'hauríem de parlar detingudament, llavors...

16 d’abril, 2008 21:58  
Anonymous Anònim said...

S'acaba de despertar el nivell D ! T'has flipat amb el "detingudament" !

16 d’abril, 2008 21:59  
Anonymous Anònim said...

Per l'amor de Déu.... pots fer cas al sentit de la frase i no a la forma? Piiiiiiiiiii filòloga...

16 d’abril, 2008 22:01  
Anonymous Anònim said...

Jajajaj ! I aixo que no he dit rés del "el teu catala m'esparvera" ! Piiiiiii periodista...

16 d’abril, 2008 22:05  
Anonymous Anònim said...

Deu meu el debat ha canviat, jajaja.
Molt be franchu pel deu català felicitats!!!

Referent al tema inicial, i amb els anys que porto lluitant per aquest esport considero que hi ha molt per canviar:
1º unificació de totes les persones que volem fer alguna cosa per aquest esport, no anar cadasqun pel seu camí
2º compromís, estic d'acord que es un hobby i un esport en el que no es guanya res però la gent de vegades es molt POC FORMAL i això és veu reflectit a poca gent als entrenos i partits, conseqüencia: passotisme de la resta de jugadores i normalment no acaba bé.
3º disciplina, hi ha gent que si que saps que es aixó però la gent q comença, o moltes d'elles venen per divertir-se i pasar-ho bé, pero considero que es pot pasar bé i se disciplinada (nuria i cac mira que hem faltat poc a entrenar nosaltres ehh?? i mira que ho pasavem bé, jajajaja)
4º CREACIÓ D'UNA SECCIÓ FEMENINA DINTRE DE LA FEDERACIÓ QUE PUGUI DECIDIR PER ELLA MATEIXA I NO PER LA JUNTA GENERAL QUE MOLT DELS CLUBS QUE HI HAN NI TENEN IDEA DELS FEMENINS, I NO ENTENC PQ HAN DE DECIDIR ELLS.

Però sobretot sobretot UNIFICACIÓ de tots els equips femenins, perquè UNIÓ FA FORÇA i aixó encara no s'ha fet. Si tots fossim alhora segur que canviariem moltes coses.

Desprès d'una dècada lluitat, moltes vegades penses si val la pena les hores perdudes i moltes vegades penses aixó no canviarà mai i es pasa el cap llençar la tovallona, però com es un esport que estimu i m'ha donat tantes satisfaccions sempre hi ha alguna coseta que et fa continuar.

UNA ABRAÇADA NOIS I NOIES.

MOLT LLARG NO??

"ES QUE CUANDO ME PONGO ME PONGO"

EVA SANT ANDREU

17 d’abril, 2008 09:51  
Anonymous Anònim said...

Així es parla Eva!!! merci per participar!!!!

17 d’abril, 2008 10:29  
Anonymous Anònim said...

Bueno,l'Eva ha fet una unificació de criteris de tot el que comentavam ahir.Lo dit,tothom ha de possar de la seva part,si no, no funciona.

17 d’abril, 2008 10:37  
Anonymous Anònim said...

que gran es la meva capitana!!!!! estic d'acord amb tu Eva petons noietes a veure kuan ens veiem, Paula que em tens k donar una cosa i vull parlar em tu.

MUA

Ari

17 d’abril, 2008 10:57  
Anonymous Anònim said...

Eva, m'ha agradat molt lo que has dit ! L'unio fa la força.
I si, que ens ho passavam bé als entrenos !! Amb bon rollo aixi, la gent que vé a entrenar hi posa més ganes i compromis. Visca el bon rolloooooooo !!!!

17 d’abril, 2008 16:50  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home