L'ENTREVISTA A...L'ANTONI AYALA(III)

Tercera entrega i l'ùltima...això ja semblava el HARRY POTTER!!

18 PREGUNTES –18 RESPOSTES

13-Què t’ha aportat el futbol en general?

Crec que tothom té alguna relació amb el futbol, més o menys directe, més o menys satisfactòria. El futbol m’ha aportat bons moments, records d’infantesa. Tardes d’hivern a Begur amb els meus cosins i cosines jugant a la sorra fina del camp de futbol, dementre els oncles miraven el partit; també fèiem excursions amb els meus pares a Palafrugell, Figueres o Girona darrera l’equip.

El futbol m’ha acompanyat durant tota la infantesa, però no hi he jugat mai dins un club; primer perquè, vivint a Palautordera, només teníem opció de jugar a “balonmano” i després per problemes físics.

El futbol ha estat sempre present a casa, era la gran dèria del meu pare, va ser soci fundador del Begur i també de la junta del CF Palautordera. Vivia les victòries o derrotes del Palau intensament, i la família amb ell.

Els darrers 11 anys a l’ombra del meu fill... fins que he acabat de president. Ja veus.

Francament, em costa dir que m’ha aportat el futbol, però estic segur que forma part íntima de la meva vida; per això, crec que és molt el que m’ha donat.

14-Creus que la Federació ho està fent bé, amb el futbol femení?

Crec que la Federació fa el que volem els clubs. I el futbol femení no està a l’agenda de molts clubs, de la majoria. Repeteixo, la Federació no és un ens estrany i aliè, la Federació som els clubs. Hem de començar nosaltres mateixos, no hem d’esperar res. La Federació actuarà quan els clubs la col·lapsem de fitxes de nenes i noies o dones.

Potser si que la Federació podria fer quelcom més, especialment a nivell organitzatiu. Però és difícil i complicat, ara toca promocionar i aquesta feina l’hem de fer fonamentalment des dels clubs, creant equips.

15-Quines diferències destacaries entre el futbol masculí i el femení?

La diferència que hi ha entre qui s’ha de fer el camí i qui se l’ha trobat fet.

Ara em be al cap l’actitud dels pares del futbol femení i molts pares del futbol masculí. Els primers es diverteixen amb les seves filles, els segons pateixen els seus fills.

El futbol masculí és una expressió d’afirmació, el futbol femení ho és de comunicació. Per tant, el futbol masculí és més agressiu, el futbol femení és més subtil, constant. I en canvi a tots dos i ha força, hi ha tècnica, hi ha emoció. És futbol. Son futbol.

16-El futbol femení és el gran oblidat dels mitjans de comunicació. Hi veus solució?

El futbol femení no és cap oblidat, la televisió és un negoci i el futbol femení aporta ben poc al pastís. Igual passa amb multituds d’esports minoritaris masculins o femenins. Repeteixo, no hem d’esperar res, ens ho haurem de guanyar. Quan tinguem demanda tindrem oferta, quan tinguem audiència tindrem negoci... si és això el que volem. Algú es creu que la televisió és un servei públic? Ara per ara el futbol femení és un esport minoritari, que té un gran futur, però ara és minoritari.

El futbol femení està en la mateixa situació que altres esports practicats per dones

Per dones i per homes, està en la mateixa situació que qualsevol altre esport minoritari.

17-La principal dificultat en la majoria de clubs esportius està en promocionar l’esport femení, i més en un esport tan tradicionalment masculí com és el futbol. On creus que està la clau per atraure nenes?

Fer-ho be. Treballar amb constància, fer-lo atractiu. Posar bons entrenadors. Respectar i valorar el treball de les jugadores perquè animin a d’altres. El futbol és un joc divertit per homes i per dones. És un joc d’equip a l’aire lliure i si agrada els homes perquè no ha d’agradar a les dones.

Quan vàrem inaugurar el camp d’herba algú podia pensar que aquelles nenes que se’l miraven amb cara trista no els hi agradaria rebolcar-s’hi? Aquella herba també era per elles.

18-Com creus que s’ha de potenciar la continuïtat dels equips femenins? Molts es creen i al cap de poc temps es desfan.

Aquest tema em preocupa. Crec que hem de ser constants, posar bons entrenadors, donar una bona oferta que faci que les nenes i noies vulguin practicar el futbol. Si fem això el futur està assegurat. Ara, si anem a batzegades i no ens en preocupem de la motivació fracassarem. Igual que amb el futbol masculí, hem de potenciar la base, que pugin jugadores des de petites ben formades i dins el marc d’un club seriós amb voluntat de millorar. Hem d’integrar la dona a l’organització de l’entitat, hauríem d’aconseguir que el gènere del club també sigui femení.

Gracies Antoni per el teu temps...